Quina mena de gent som

Amb la passió d'un genuí catalanista, però anteposant la seva objectivitat d'insubornable intel·lectual, el gran Agustí Calvet «Gaziel» va emprendre el 1938, des del seu exili a França per la Guerra Civil, la tasca de donar continuïtat a un projecte d'història de Catalunya que li havia plantejat Cambó. El resultat va ser aquest llibre, en què aplega quatre assajos «sobre Catalunya i els catalans», als quals no eludeix la conflictiva relació amb Castella, la nova visió sobre la pròpia història de Catalunya sorgida a partir del XIX, la tensió entre nacionalisme i internacionalisme i molts d'altres temes.

D'aquesta manera, Gaziel va imposar-se un ambiciós objectiu, que avui és més actual que mai: «Jo voldria una Història de Catalunya que es deixés per sempre més de contar el que hauria hagut de ser i no fou, per dir-nos el que ha estat i el que és, per veure si així podíem arribar, per fi, a veure clarament el que pot ser».

Un esforç de realisme, de claredat i de subjecció als fets, que el converteix en una de les obres que millor ha captat els trets essencials de Catalunya i del problema català.